Carta a l'Esplai - per Núria Martínez


Des de lluny us penso molt sovint. Us recordo i us enyoro perquè vau deixar en mi el que sóc avui.


Després de 17 anys compartint dissabtes amb vosaltres havia d'arribar el moment de passar pàgina i posar punt final a una etapa tan bonica com aquesta.


Durant tot l'estiu vaig estar donant-hi voltes, pensant en tot el que deixava enrere per viure el present i mirar cap al futur. Sempre he tingut clar que per mi, l'esplai, ha sigut una finestra al món, a la vida. De l'esplai n'he après moltes coses, segurament algunes les compartirem i d'altres són úniques i irrepetibles per cadascú de nosaltres.


Ser a Filipines, avui, és fruit de l'esplai. L'esplai m'ha fet una persona inquieta amb la necessitat constant de conèixer i entendre el món.

Quan em poso a pensar en tot el que he viscut i he compartit amb aquesta gran família, no em venen al cap els; jocs de por, jocs de pistes, gimcanes, excursions i tallers. Quan penso en l'esplai, són les persones amb qui ens vam abraçar quan estàvem "cagats de por", és el neguit per trobar les pistes amb els meus companys/es de colla, són els monitors/es competint contra nosaltres en una gimcana, són les cançons cantades sota del sol en una excursió de colònies i són les guerres de pintura improvisades en acabar de fer un taller el que recordo amb tanta força. Segurament a molts/es de vosaltres us passa el mateix.


I és que sabeu què? L'esplai va molt més enllà d'un dissabte a la tarda, unes colònies i uns campaments. L'esplai es viu, s'hi desconnecta i s'hi estima i, quan això passa, no t'hi pots desenganxar, mai.


Nens i nenes que comenceu aquesta aventura aprofiteu-la i gaudiu-la com mai, teniu un tresor a les vostres mans.


Als que ja tenen més experiència, seguiu creixent i deixeu-vos acompanyar per la màgia de l'esplai, ja sabeu que és "massa guai".


Als que aquest any tanqueu una etapa tan bonica com la de ser nen/a; ara us toca brillar i ser AUTÈNTICS! El futur d'aquest projecte està a les vostres mans. Gràcies per compartir aquest camí amb cada un/a de nosaltres i, sense dubtes , amb mi.


A les famílies, gràcies per confiar amb nosaltres, per ajudar-nos i per regalar als vostres fills/es una aventura tan màgica i extraordinària com aquesta.


I a l'equip de monis una abraçada gegant, d'aquestes que no acabarien mai. Sou l'exemple i la força de molts dels nens i nenes que cada dissabte feu i ens fan créixer. Gràcies per la feina ben feta i per fer tirar endavant, malgrat les dificultats; les reunions eternes; les nits sense dormir; i els plats mig buits a taula, aquest esplai. Gràcies de debò, sou meravellosos!

Una abraçada i un petó enorme, molta força, molts ànims i molta il·lusió, ens veiem a la tornada.


Visca el blau, visca l'esplai i visca CAN COLAPI!


Núria Martínez Sarrau (exmoni 💙)


0 vistas
This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now